1. DEFINICIÓ DE
MÚSICA
Combinació de
sons agradables a cau d'orella. Art de combinar els sons de la veu humana o
d'instruments. Composició musical.
Art de combinar
els sons i els silencis, al llarg d'un temps, produint una seqüència sonora que
transmet sensacions agradables a cau d'orella, mitjançant les quals es pretén
expressar o comunicar un estat de l'esperit.
2. ETIMOLOGIA
L'origen
etimològic prové de la paraula MUSA, que en idioma grec antic al·ludia un grup
de personatges mítics femenins, que inspiraven als artistes. Les muses tenien
la missió d'entretenir als déus sota la direcció d'Apol·lo. Precisament,
Apol·lo era el cap de les muses; ell les dirigia perquè entretinguessin als
déus en els menjars.
3. HISTÒRIA DE LA
MUSICA
Per a l'home
primitiu hi havia dos senyals que evidenciaven la separació entre vida i mort.
El moviment i el so. Els ritus de vida i mort es desenvolupen en aquesta doble
clau. Dansa i cant es fonen com a símbols de la vida. Quietud i silenci com a
símbols de la mort.
L'home primitiu
trobava música en la naturalesa i en la seva pròpia veu. També va aprendre a
valer-se de rudimentaris objectes (ossos, canyes, troncs, petxines) per produir
nous sons.
Hi ha constància
que fa uns 50 segles en Sumèria ja comptaven amb instruments de percussió i
entenimentada (lires i arpes). Els cants cultes eren més aviat lamentacions
sobre textos poètics.
A Egipte (segle
XX a. de C.) la veu humana era considerada com l'instrument més poderós per
arribar fins a les forces del món invisible. El mateix succeïa en l'Índia.
Mentre que en l'Índia fins i tot avui es manté aquesta idea, a Egipte, per
influència mesopotàmica, la música adquireix als següents segles un caràcter
profund, concebuda com a expressió d'emocions humanes.
Cap al segle X a.
de C., en Assíria, la música profana adquireix major relleu gràcies a les grans
festes col·lectives.
És molt probable
que cap al segle VAIG VEURE a. de C., a Mesopotàmia, ja coneguessin les
relacions numèriques entre longituds de cordes. Aquestes proporcions, 1:1
(uníson), 1:2 (vuitena), 2:3 (cinquena), i 3:4 (quarta), i les seves
implicacions harmòniques van ser estudiades per Pitàgores (segle IV a. de C.) i
portades a Grècia, des d'on s'estendria la teoria musical per Europa.
El terme
"música" prové del grec "musiké" (de les muses). Per això
la paternitat de la música, tal com la hi coneix actualment, és atribuïda als
grecs. En la mitologia grega, les muses eren nou i tenien la missió de protegir
les arts i les ciències en els jocs grecs.
En l'antiga
Grècia la música abastava també la poesia i la dansa. Tant la dansa com
l'atletisme se sap que tenien el seu acompanyament musical en temps d'Homer.
Cap a principis
del segle V a. de C., Atenes es va convertir al centre principal de
poetes-músics que van crear un estil clàssic, que va tenir la seva expressió
més important en el ditirambe.
El ditirambe es
va originar en el culte a Dionisos (Bacus). Les obres -tragèdies i comèdies-
eren essencialment peces músic-dramàtiques. La poesia, la música i la dansa es
combinaven i les peces eren representades en els amfiteatres per
cantores-actors-dansadores.
La poesia era
modulada i accentuada per síl·labes, i interpretada indistintament en prosa
comuna, recitat i cant. La melodia estava condicionada, en part, pels accents
de la lletra, és a dir, per la melodia inherent a la lletra, i el ritme musical
es basava en el nombre de síl·labes. És dubtós que hi hagués diferència real
entre els ritmes musicals i els metres poètics.
Des del segle IV
a. de C., el músic va començar a considerar-se a si mateix més com a executant
que com a autor. El resultat va ser el naixement del virtuosisme i el culte a
l'aplaudiment.
La música, en
general, s'havia convertit en mer entreteniment, per la qual cosa el músic va
perdre molt del seu nivell social. L'ensenyament musical va acusar un gran
descens a les escoles, i els grecs i romans de les classes elevades
consideraven degradant tocar un instrument.
La divisió entre
el ciutadà i el professional va ocasionar el divorci social i artístic que en
el nostre temps encara afecta a la música europea.
Aquest vídeo és una síntesi de la història i l'evolució de la música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada