LINOS

Dins d'aquest mite hi trobem varies versions, que tenen el mateix desenllaç però el transcurs de l'història és diferent. Aquí us explicaré el mite d'aquest excepcional músic, segons les versions més conegudes.

Segons la tradició Argiva, Linos era fill d'Apol·lo i d'una princesa d'aquella terra anomenada Psámate. Ella va manar abandonar al nen però el pastor en comptes d'abandonar al petit ho va criar com a un fill seu fins que el nen va ser destrossat pels seus gossos. Quan Psámate va saber d'això es va afligir tant que va explicar la història al seu pare que no la va creure i va ordenar que la matessin. Però després d'un temps, Argos va ser assolada per una plaga a causa de la ira d'Apol·lo i es va consultar un oracle, estigui va dir que s'apaivagués a la mare i al fill morts. Van aconseguir apaivagar-los mitjançant oracions i lamentacions ( d'allí la cançó de Linos).

Segons la tradició Beòcia, Linos havia nascut d'Apol·lo o d'un tal Anfímaro, fill de Poseidó, i de la musa Urania. Com corresponia al fill d'una Musa va créixer per convertir-se en el millor dels músics però aviat va provocar la seva mort a les mans d'Apol·lo en afirmar que podia rivalitzar amb el déu. La cançó de Linos va ser concebuda com a lamentació per la seva mort.

Segons una altra versió es relaciona a Linos amb Orfeu, ja que eren germans i explica el perquè de la seva mort. 

Com a germà d'Orfeu, li va ensenyar a aquest la música. Va passar a habitar de Tebes, i allí va ser designat com a instructor de música d'Hèracles, a qui va ensenyar a tocar la lira. En una ocasió en que va renyir agrament al seu pupil, aquest va perdre els estreps i li va copejar amb la lira en el cap, matant-ho.

Per això s'el coneix com la personificació de l'himne fúnebre de la música grega.