INSTRUMENTS DE L'ANTIGA GRÈCIA

Tots els instruments utilitzats per crear qualsevol tipus de música poden ser dividits en tres categories basades en la manera en el qual es produeix el so: corda, vent i percussió (excloent els instruments electrònics utilitzats en l'actualitat). Sota aquest sistema, els instruments de cadascun d'aquests tipus poden dividir-se en subtipus en funció de la forma en què s'extreu el so. A continuació s'enumeren alguns dels instruments utilitzats per crear música en l'Antiga Grècia:

La lira: Instrument de corda premuda, amb forma d'àbac, que originalment es construïa utilitzant com a caixa closques de tortuga, i en el qual hi havia unes set o més entenimentades afinades perquè fessin sonar les notes de cadascun de les maneres. La lira s'usava per acompanyar a altres instruments, o bé per si mateixa per recitar cançons.

La cítara: Instrument semblat encara que una mica més complicat que la lira. Tenia un marc en forma de caixa en la qual les cordes s'estiraven des de la creuera superior fins a la caixa de ressonància situada en la part baixa. Es mantenia vertical i es tocava amb un plectre. Les cordes podien afinar-se ajustant tascons de fusta.

El aulos, instrument semblat a un oboè doble en el qual tots dos instruments de vent es tocaven al mateix temps. Les reconstruccions modernes indiquen que produïen un so semblat al d'un clarinet. Existeix, no obstant això, certa confusió sobre la naturalesa exacta de l'instrument, ja que segons la descripció podria ser de llengüeta simple o doble.

La flauta de Pa, també coneguda com siringa (en grec συριγξ), era un instrument musical antic que es basava en el principi de la ressonància acústica en un tub taponado. Consistia en una sèrie de tubs de longitud variable que s'afinava tallant els tubs a la longitud desitjada. El so es produeix bufant a través de l'única obertura del tub.

El hydraulis, instrument de vent que es manejava des d'un teclat (instrument de teclat), precursor de l'actual òrgan tubular. Tal com indica el seu nom, l'instrument utilitzava l'aigua per mantenir un flux constant d'aire a través dels seus tubs. L'aigua i l'aire entren en l'instrument i arriben junts a la càmera eòlica. A continuació, l'aire comprimit entra en un compartiment situat en la part superior de la càmera eòlica, i des d'aquí, es distribueix cap als tubs de l'òrgan. L'aigua, després d'haver estat separada de l'aire, deixa la càmera eòlica conforme va entrant en ella. A continuació, l'aigua impulsa una roda, que al seu torn mou un cilindre musical. Per fer funcionar l'òrgan, la clau que permet el pas de l'aigua a l'interior de l'instrument ha d'estar oberta (el que fa que l'aigua flueixi contínuament).

La corneta o trompeta apareix en diverses ocasions en la Eneida de Virgili. Podem assumir que els grecs ja feien ús d'aquest instrument, i no només de les petxines de mar, sinó fins i tot d'instruments elaborats amb metall anomenats salpinges (salpinx, en singular). Diverses fonts esmenten aquest instrument de metall amb un filtre d'os i apareixen en diverses pintures.

Tots aquests instruments van arribar també d'una o una altra forma a la música de l'Antiga Roma.

Aquí teniu una petita demostració de com sonen els instruments típics de l'Antiga Grècia.